Sessió de fotos del gran Joan Vicent Cantó

 

 

Al llarg de la història les dones han estat perseguides, atacades, humiliades, enganyades... de milers de formes diferents i per totes les cultures del món, tot per la por de veure a les dones amb més poder i autoritat que els homes..

A l’Edat Mitjana, la medicina popular estava a mans de les dones, elles eren  anomenades curanderes. És a finals del  segle XIII,   quan es comença a  utilitzar la paraula bruixa com a insult a totes aquelles que, com les curanderes, utilitzaven la medicina popular per a curar i ajudar a la gent amb  menys recursos.

Les dones sempre han sigut sanadores i parteres, eren elles les que cuinaven i per tant, al temps, les que aprenien si una herba era beneficiosa o pel contrari, resultava perjudicial a l’hora de curar un constipat o un dolor d’estómac. En quan al part, el seu coneixement de les herbes, les capacitaven per calmar els dolors del part, accelerar les contraccions o provocar avortaments. A més, aquest saber ancestral, emmagatzemat durant segles, portava a la dona la possibilitat de exercir una sexualitat més lliure. Açò no sols posava en risc l’hegemonia masculina, sinó que també atemptava contra els principis morals establerts per l’Església.

Anaven passant-se  consells de unes a altres del que havien aprés de l’experiència, i seu transmetien  entre veïnes o de mares a filles. També, eren les úniques que donaven servici a les classes més desfavorides. Per suposat, van ser les primeres farmacòlogues i les que van aprendre a cultivar i destil·lar herbes medicinals.

Ja des de els temps grecs, als metges i a la ciència oficial molestava tremendament que una dona s’inclogueren  en el terreny tradicionalment reservat als homes.

Per tant, la lluita contra les bruixes va ser, en part una lluita econòmica i de classes.

Va ser a finals de l’Edat Mitjana quan va començar la gran persecució i la caça de bruixes, genocidi, genocidi (destrucció planejada, institucionalitzada, espiritual i corporalment a les dones) o feminicidi.

Estes dones eren torturades, assassinades i les que no acabaven en la forca o en la foguera, eren cruelment estigmatitzades fins el fi del seus dies. Estan registrades milers de execucions, totes de sexe femení, velles, joves i xiquetes.

En esta època ninguna dona estava salvada, ja que una bruixa podia ser qualsevol dona que eixia de casa per alguna cosa més que per anar a missa. Si alguna dona mostrava signes d’intel·ligència, fortalesa o autonomia era inevitable que acabar sent bruixa. A més, no podrien tindre amigues, ni ser sers sexuals, per açò també les condemnaven a la foguera.

També els desastres naturals, d’aquella època, rius desbordats, collites destrossades, patrimonis perduts, la fam, també eren les bruixes les culpables.

La caça de bruixes va ser una procediment ben regulat i recolzat per la llei. Van ser campanyes organitzades, iniciades, finançades i executades per l’Església i l’Estat.

Mitjançant la tortura s’obligava a les dones a reconèixer els crims més espantosos. Després d’aquests interrogatoris no era possible alliberar-les, perquè la majoria estaven  en un estat tan lamentable que morien.

La Inquisició  i els tribunals civils van començar assassinant a les velles i lletges, però al cap del temps va començar per les joves i guapes, perquè si eren tan belles per alguna cosa tenia que ser... Després per les solteres, era dubtós que no necessitaren a un home, seguidament a per les viudes, sospitoses dels  assassinats dels seus marits. També a per les casades, perquè de volta en quan molestaven als seus homes i per últim, a per les xiquetes.

Es sap, que algunes de les acusades eren dones rebels que qüestionaven les costums de l’època, discutien i vivien lliurement la seua sexualitat, fora del vincles del matrimoni i la reproducció.

Per tant, la caça de bruixes va ser una guerra contra les dones, un intent coordinat per la Inquisició de degradar-les, demonitzar-les i destruir el seu poder social.

Ara més que mai ....

SOM LES NETES DE LES BRUIXES QUE NO VAU PODER CREMAR!!!!
Alba Berenguer Guardiola

Esta obra está bajo una Licencia Creative Commons Atribución 4.0 Internacional.